Cristina Fornós connecta un crim ritual a la Costa Daurada i el món dels morts de l’antic Egipte amb ‘El pes del cor’

ACN Móra d’Ebre – La riera de Cambrils és l’escenari d’una macabra troballa que acabarà connectant la Costa Daurada amb el món dels morts de l’antic Egipte. Els inspectors Sagi i Vidal dels Mossos d’Esquadra, amb la inestimable col·laboració de la periodista Lara Peña, tornen a prendre les regnes de la investigació de la fosca trama que relata ‘El pes del cor’ (Rosa dels Vents i Grijalbo), la segona novel·la de l’escriptora de Móra d’Ebre, Cristina Fornós, que ja ha arribat a la segona edició. A mig camí de la intriga policial i la narrativa històrica, Fornós situa l’acció en temps i espais diferents, fent confluir en l’argument dos enginyers que van viure l’accident de la nuclear de Vandellòs o un egiptòleg del segle XIX que vivia al castell d’Escornalbou.
Després del ressò aconseguit amb l’anterior ‘La terra del silenci trencat’, ambientada principalment a les vinyes del Priorat i la cartoixa d’Escala Dei, Fornós torna a situar els personatges principals en el mig d’una trama ambientada en paisatges propers i, també, singulars. Investigadors i periodista, que van resoldre el misteri de l’anterior llibre, tornen ara a liderar una investigació complexa. També la relació entre ells segueix evolucionant en el pla personal.

“Una de les meves primeres voluntats és escriure sobre històries que passen a prop de casa”, assegura Fornós durant una entrevista amb l’ACN. Diversos municipis de la Costa Daurada o Móra d’Ebre, el poble natal de l’autora, es troben entre els escenaris més rellevants. Destaca per sobre, però, un monument singular- “Volia algun lloc que donés de si històricament, perquè m’interessava tornar a fer una barreja de novel·la negra i novel·la històrica. I vaig pensar en el castell d’Escornalbou”, relata.

Investigant sobre aquest espai, va topar amb la figura d’Eduard Toda, considerat com el primer egiptòleg de l’estat espanyol. Un personatge que l’escriptora transposa també a la seva història i que li obri la porta al nus central de la trama. “Parlar sobre grans temes com pot ser un judici moral, com el que suposa el judici d’Osiris dins de la mitologia egípcia, però sempre des d’una perspectiva local, intentant donar a conèixer espais propers a mi i que tenen un potencial pel que fa a la història i el paisatge”, clarifica.

El judici d’Osiris

Fornós admet que l’analogia amb el judici final del cristianisme, un concepte plantejat molt anteriorment pels egipcis, és un dels aspectes que més li va cridar l’atenció durant el procés per donar forma a la seva novel·la. Va endinsar-se en l’estudi de la mitologia i els ritus funeraris de la civilització de l’antic Egipte, uns temes pels quals, confessa, ja havia mostrat interès anteriorment.

Amb el crim ritual com a punt de partida, acaben confluint en la trama central les sorprenents troballes de l’egiptòleg Albert Coma que, com Toda, residia al castell d’Escornalbou. També la història de dos hedonistes enginyers de la central nuclear Vandellòs I que, arran de l’accident a la planta atòmica, decideixen creuar tots els límits a la recerca de la vida eterna.

Si bé no es planteja en cap cas com una “segona part” de l’obra anterior, ‘El pes del cor’ també dona continuïtat a les particulars relacions personals entre els personatges que es van dibuixar a la primera novel·la, especialment la pulsió amorosa soterrada entre la periodista Lara i l’inspector Sagi, que torna de Barcelona per residir temporalment a la casa de la seva àvia a Móra d’Ebre, el poble de l’escriptora. “Tot i que no escric una història que hi estigui ambientada vull que un personatge visqui a Móra d’Ebre i que hi aparegui el meu poble”, remarca.

Periodista de l’ACN durant quatre anys, l’escriptora detalla també de forma precisa i fidedigna en molts passatges com és la feina de la protagonista en una agència de notícies multimèdia.

Segona edició

De moment, Fornós es mostra molt satisfeta amb la resposta i l’acollida que està trobant la novel·la entre el públic. “A diferència de la primera novel·la, quan encara no et coneix ningú i comences a fer-te camí a poc a poc, en aquest cas ja no parteixo de zero i començo a tenir un públic molt fidel”, apunta. Amb l’agenda plena de presentacions al territori i més enllà, o la participació en clubs de lectura arreu, el llibre ha arribat ja recentment a la seva segona edició.

“La majoria, fins i tot, em diu que els està agradant més que la primera”, assevera. El caliu del públic, el suport de l’editorial i la col·laboració amb la seva agent literària la fan mirar cap endavant amb optimisme. “Ja m’estan demanant la tercera novel·la”, revela, tot admetent que al seu cap ja habiten idees per a “tres i quatre” llibres més a partir de noves trames i de l’evolució dels personatges principals.