Requena i Utiel recuperen el món rural per prevenir incendis i combatre la despoblació

Mentre Espanya encadena setmanes d’incendis amb una virulència inèdita fins ara, una iniciativa a l’interior de València demostra que la millor defensa contra el foc comença molt abans que salti la primera espurna. Impulsat per l’Associació de Municipis Forestals de la Comunitat Valenciana (AMUFOR) i seleccionat en la convocatòria Acció Social en l’Àmbit Rural de la Fundació ”la Caixa”, el projecte Implicació de silvicultors: Resiliència davant els incendis forestals i creació d’ocupació té com a objectiu millorar la gestió del territori rural dels municipis de Requena i Utiel a través d’actuacions de prevenció d’incendis amb la finalitat de generar ocupació rural i frenar la despoblació de la zona.

L’estiu de 2026, els incendis de Les Gavarres, Àvila, Madrid o la Vall d’Uixó, entre d’altres, han tornat a desbordar la capacitat dels equips de bombers i els mitjans d’extinció. Segons dades provisionals del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, més de 250.000 hectàrees han cremat a Espanya en el que va de 2026.

A més, aquests episodis es prolonguen durant setmanes en lloc de dies, com era habitual fa anys. La magnitud dels incendis, el context climàtic actual, la despoblació i l’abandonament del medi rural evidencien la necessitat d’un canvi en les estratègies de prevenció, tan importants com els mitjans d’extinció a l’hora de frenar el foc.

Un territori abandonat és un focus potencial d’incendis

AMUFOR, l’Associació de Municipis Forestals de la Comunitat Valenciana, fa 20 anys que presta assistència en la gestió del patrimoni natural a 109 municipis i a les 3 diputacions provincials del territori valencià. Un dels seus projectes més ambiciosos és el que desenvolupa des de 2025 gràcies al suport de la convocatòria Acció Social en l’Àmbit Rural de la Fundació ”la Caixa” a Requena i Utiel, una aposta per paisatges més resilients davant el risc d’incendis, la generació d’ocupació vinculada a la gestió forestal i, sobretot, l’impuls d’aliances locals que uneixin propietaris, ajuntaments i entitats del territori.

Chema Martín: «Cada any, a la Comunitat Valenciana, es perden unes 3.000 hectàrees de cultius agrícoles que s’estan abandonant i la vegetació forestal està entrant a colonitzar aquests cultius».

Per a Chema Martín, tècnic d’AMUFOR i encarregat del projecte, la Comunitat Valenciana té un problema estructural de despoblació del medi rural, ja que les àrees metropolitanes de València, Alacant i Castelló concentren el 60 % de la població. «Cada any es perden a la Comunitat Valenciana unes 3.500 hectàrees de cultius agrícoles que s’estan abandonant i la vegetació forestal està entrant a colonitzar aquests cultius», afirma Martín, sobre la base de dades oficials de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA/ASAJA).

Aquest abandonament agrícola i forestal, unit a la fragmentació de la propietat i la manca de gestió del medi rural, provoca una acumulació de combustible vegetal que augmenta el risc de grans incendis.

Per al tècnic d’AMUFOR, revertir aquesta dinàmica i aconseguir que la muntanya torni a ser gestionada d’una manera més eficient passa per un canvi de mentalitat: «Hi ha d’haver un canvi en el relat i una millora de les condicions dels territoris rurals perquè la gent vulgui quedar-s’hi», afegeix el tècnic.

Bancals i aljubs: recuperar solucions del passat

En la seva primera fase, el projecte d’AMUFOR se centra en dues actuacions pilot amb la mateixa meta: recuperar eines i estructures que ja van funcionar en el passat per aportar solucions en el present.

A Requena, prenent com a referència la fotografia aèria del Vol Americà Sèrie B (1956-1957) —que el Service dels Estats Units va realitzar a Espanya en col·laboració amb l’Exèrcit de l’Aire espanyol i que l’Institut Geogràfic Nacional ha conservat—, s’han identificat bancals agrícoles avui abandonats per l’èxode rural, alguns fins i tot colonitzats per la vegetació forestal, per recuperar-los com a elements de prevenció d’incendis. «L’any 1956, aquests bancals estaven funcionals, en cultiu, i mantenien la discontinuïtat del terreny», explica Martín.

En total, el projecte abasta la recuperació de quatre hectàrees. A més, com afegeix el tècnic d’AMUFOR, també es duran a terme actuacions per garantir el manteniment natural dels bancals mitjançant la pastura: «Volem fer sembres d’espècies de gramínies i lleguminoses perquè el bestiar extensiu i la fauna cinegètica de la zona mantinguin aquestes discontinuïtats en el temps», afirma.

A Utiel s’han recuperat 3 dels 16 aljubs històrics, antics dipòsits destinats a recollir i emmagatzemar l’aigua de la pluja que formen part d’una xarxa de més de 40 anys i amb un gran valor patrimonial. Segons Martín, aquesta infraestructura va sorprendre fins i tot els tècnics del projecte: «No és habitual trobar-te amb una xarxa d’aljubs ben mantinguda que tingui 40 anys, que es continuï utilitzant i per la qual encara se senti un cert afecte».

Aquest inventari complet s’ha realitzat gràcies al suport d’una aplicació mòbil desenvolupada per la Universitat de Castella-la Manxa. A més, la Junta de Camins d’Utiel, encarregada històricament de vetllar per aquestes infraestructures juntament amb l’Ajuntament, ha estat clau per assenyalar en quins aljubs calia intervenir amb més urgència.

Els tres aljubs en què s’ha actuat van resultar danyats durant la dana de 2024, que va colmatar les seves canalitzacions de terra i sediments. En les intervencions s’han reparat les conduccions, i en un dels aljubs s’ha substituït completament la llosa de formigó que el cobria. El resultat són infraestructures que tornen a estar operatives per al reg agrícola.

Per a Aitor Iniesta, regidor de Desenvolupament Rural i Medi Ambient d’Utiel, la participació en la convocatòria AccióS en l’Àmbit Rural de la Fundació ”la Caixa” ha estat clau: «Gràcies a la convocatòria hem aconseguit recuperar aquestes infraestructures en desús, la utilitat fonamental de les quals millorarà el nostre entorn rural».

Lucio Cabrera: «Una muntanya gestionada, neta i amb activitat és una muntanya molt més preparada per resistir un incendi».

Per la seva banda, el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Requena, Lucio Cabrera, subratlla que cap d’aquestes actuacions hauria estat possible sense la col·laboració entre administracions, propietaris i entitats locals: «Avui dia és clar que ningú no pot protegir la muntanya treballant sol. Els incendis, l’abandonament del medi rural i el canvi climàtic són reptes massa grans per afrontar-los per part d’una única Administració».

I afegeix, amb la seva experiència com a bomber forestal: «Una muntanya gestionada, neta i amb activitat és una muntanya molt més preparada per resistir un incendi. La millor inversió que podem fer és invertir en prevenció».

Les dues actuacions d’AMUFOR a Requena i Utiel, en la fase mediambiental del projecte recolzat per la Fundació ”la Caixa”, són un bon exemple de la necessitat de mantenir la prevenció durant tot l’any. «Hem generat zones de discontinuïtat natural en el cas de Requena, i en el cas d’Utiel hem recuperat els aljubs de finques agrícoles molt pròximes a zones forestals, cosa que afavoreix fins i tot la captació d’aigua dels equips d’extinció», conclou Martín.

Dinamització social per mitjà de la gestió forestal

Tancada aquesta primera fase d’actuacions pilot, la següent etapa del projecte consisteix en la dinamització social, amb un primer punt clau: localitzar els propietaris forestals per agrupar-los, capacitar-los digitalment i ajudar-los a gestionar les seves pròpies finques.

Trobar aquests propietaris no és senzill. A Espanya, el 72 % del sòl forestal és de titularitat privada, i el 28 % restant, pública. A la Comunitat Valenciana, el 55,2 % dels terrenys forestals pertany a particulars i el 38,6 % és de propietat pública, mentre que del 6,2 % se’n desconeix la titularitat.

A més de completar aquesta radiografia del terreny forestal valencià, una de les metes del projecte és generar una estructura associativa dels propietaris que els empoderi i els doni eines per a una gestió més eficient: «Volem que la gent es faci seu el problema, que tingui l’oportunitat de mantenir els seus terrenys, muntanyes, parcel·les i finques cuidats, com han d’estar», exposa Martín.

Aquesta fase té també un vessant econòmic: fomentar la creació d’ocupació verda vinculada a la gestió forestal, amb especial atenció als joves i les dones. Requena compta amb una escola de capatassos forestals de la qual surten cada any joves formats que, segons Martín, podrien trobar «un futur al seu territori» gràcies a la dinamització del teixit empresarial forestal de la zona.

Juntament amb aquests dos reptes principals, AMUFOR també fa temps que identifica agents del territori, grups de suport local, juntes de camins i fins i tot associacions de caçadors de la zona que puguin contribuir al desenvolupament continuat del projecte. La meta final és reproduir el que s’ha après a Requena i Utiel als 55 municipis de l’àrea d’influència, repartits entre València, Conca i Albacete.

Un model amb vocació de futur

A tres anys vista —el termini que permet la convocatòria Acció Social en l’Àmbit Rural de la Fundació ”la Caixa”, més ampli que altres convocatòries autonòmiques o nacionals—, AMUFOR aspira a consolidar al territori una gestió forestal, segons el mateix Martín, «coherent, eficaç i, sobretot, real».

El tècnic reconeix que aquest marge de temps ha estat decisiu per poder planificar bé les actuacions: des de les sembres, que triguen mesos a germinar, fins a la tasca de localitzar propietaris que, en molts casos, ni tan sols saben amb precisió on són les seves parcel·les. Aquest treball evidencia que els objectius del projecte no es mesuren només en xifres: «Tractem de fer coses que valguin la pena, que serveixin, que ajudin el territori, que empoderin la gent i que eduquin sobre el risc d’incendis», afegeix.

Chema Martín: «Dignificant oficis, com el de pastor, agricultor o silvicultor, podrem aconseguir que la gent senti arrelament pel territori i no hagi de marxar».

Darrere de tot aquest esforç hi ha també una motivació personal. «Tinc 36 anys i quan era petit em deien: “Tu estudia per no treballar al camp, que és molt sacrificat”. Era com: “Fuig d’aquí”», recorda Martín. Per al tècnic d’AMUFOR, aquest missatge —repetit durant generacions en molts pobles de l’interior— és precisament el que cal revertir per animar les noves generacions a quedar-se i cuidar el territori. «Dignificant oficis, com els de pastor, agricultor i silvicultor, podrem aconseguir que la gent senti arrelament pel territori i no hagi de marxar», afegeix.

En un estiu marcat pel foc, iniciatives com la de Requena i Utiel demostren que recuperar la gestió forestal no és només una qüestió ambiental: és també una aposta perquè el món rural continuï tenint gent que l’habiti i el cuidi, i perquè la resta del país entengui que la seva seguretat davant els incendis depèn, en bona mesura, que aquest territori rural continuï viu.