Victoria Valdés explica la relació entre menopausa i dolor musculoesquelètic

La Dra. Victoria Valdés, ginecòloga d’Olympia Quirónsalud, explica per què el dolor muscular i articular pot augmentar durant la transició menopàusica i adverteix que no hem d’atribuir automàticament aquestes molèsties a “coses de l’edat”.

Madrid, 15 d’octubre de 2026.- Quan es parla de menopausa, gairebé tothom pensa en sufocacions, canvis en la menstruació o alteracions del son. Tanmateix, algunes dones comencen a notar una cosa aparentment menys relacionada amb les seves hormones: els fan mal els genolls, tenen les mans més rígides quan es lleven, apareixen molèsties musculars que abans no tenien o els costa més recuperar-se després de fer exercici.

I no sempre pensen en la menopausa.

El dolor musculoesquelètic està adquirint cada vegada més protagonisme dins de l’estudi d’aquesta etapa de la vida. De fet, la International Menopause Society (IMS) ha dedicat el Dia Mundial de la Menopausa de 2026, que se celebra aquest diumenge, precisament al dolor crònic a la mitjana edat, un problema que considera encara infravalorat tant en la recerca com en l’atenció sanitària.

“Moltes dones coneixen les sufocacions com a símptoma de menopausa, però se sorprenen quan els expliquem que determinats dolors musculars o articulars també poden aparèixer coincidint amb la transició menopàusica. De vegades arriben dient: ‘des de fa un temps em fa mal tot’, però no havien relacionat aquest canvi amb aquesta etapa hormonal”, explica la Dra. Victoria Valdés, especialista en Ginecologia i Obstetrícia d’Olympia Quirónsalud i membre de l’Asociación Española para el Estudio de la Menopausia (AEEM). L’especialista pertany actualment a aquesta societat científica i desenvolupa una part de la seva activitat clínica específicament en menopausa.

Més enllà de les sufocacions: quan comencen a fer mal els músculs i les articulacions

Una revisió sistemàtica i metaanàlisi publicada el 2026 va analitzar 37 estudis observacionals realitzats en 22 països, amb un total de 93.021 dones. Els investigadors van trobar dolor muscular o articular en aproximadament el 40% de les dones premenopàusiques, percentatge que augmentava fins al 57% durant la perimenopausa i el 59% després de la menopausa.

Això no significa que qualsevol dolor que aparegui al voltant dels 50 anys sigui conseqüència de la menopausa. L’edat, el sobrepès, el sedentarisme, lesions prèvies, malalties reumatològiques i molts altres factors hi poden intervenir.

“La menopausa no s’ha de convertir en el calaix de sastre al qual atribuïm qualsevol símptoma que apareix a partir de certa edat. Un dolor nou, intens o persistent s’ha de valorar. L’important és incorporar la transició hormonal com una peça més del trencaclosques i no ignorar-la”, assenyala la Dra. Valdés.

Durant la perimenopausa, la funció ovàrica comença a esdevenir irregular i els nivells hormonals fluctuen abans de disminuir. Per això, els símptomes poden aparèixer mesos o fins i tot anys abans de l’última menstruació, una qüestió sobre la qual l’especialista ja ha cridat l’atenció en ocasions anteriors.

Els estrògens, a més, exerceixen efectes en nombrosos teixits i sistemes de l’organisme. La recerca científica estudia des de fa anys la relació entre els canvis de les hormones sexuals i una predisposició més gran al dolor musculoesquelètic, tot i que encara queden qüestions per aclarir sobre els seus mecanismes i sobre la millor manera de tractar-lo.

El cercle dolor-son-cansament

Hi ha un altre aspecte que pot fer que les molèsties siguin especialment difícils d’identificar: els símptomes de la menopausa no se solen presentar de manera aïllada.

Una dona pot començar a dormir pitjor, patir sufocacions nocturnes, llevar-se cansada, reduir la seva activitat física i, al mateix temps, començar a notar més rigidesa o dolor.

“El son és fonamental. Quan dormim malament de manera mantinguda, augmenta el cansament, disminueix la nostra capacitat per fer exercici i també podem percebre el dolor amb més intensitat. Per això és important valorar la dona globalment i no tractar cada símptoma com si fos independent dels altres”, apunta la ginecòloga.

Aquest enfocament coincideix amb l’evidència disponible sobre el dolor durant la menopausa: a més de les fluctuacions hormonals, factors com les alteracions del son, l’estrès o l’estat emocional poden influir en com s’experimenta i en la seva repercussió sobre la qualitat de vida.

No tot dolor als 50 és “l’edat”

Per a la Dra. Valdés, un dels principals missatges que cal traslladar a les dones és evitar dos extrems: medicalitzar automàticament qualsevol canvi relacionat amb la menopausa, però també normalitzar símptomes que estan limitant la seva vida.

“Que la menopausa sigui un procés natural no significa que hàgim d’assumir com a inevitable tot el que passa durant aquests anys. Si una dona deixa de fer esport, dorm malament o modifica la seva activitat quotidiana perquè té dolor, mereix una valoració i hem d’estudiar què està passant”, afirma.

Precisament, la normalització dels símptomes femenins continua sent un dels problemes sobre els quals insisteix l’especialista. La Dra. Victoria Valdés adverteix que moltes dones continuen acceptant com a normals símptomes que es poden i s’han de valorar i tractar.

Múscul i os: començar a pensar també en el futur

L’aparició de molèsties pot servir, a més, com a recordatori d’una cosa menys visible: durant aquesta etapa també es produeixen canvis en la massa òssia, la composició corporal i el risc cardiovascular. L’OMS assenyala que la pèrdua de densitat òssia associada a la menopausa contribueix a l’increment d’osteoporosi i fractures, mentre que el risc cardiovascular també canvia després del descens dels estrògens.

Per això, l’activitat física adquireix una importància especial.

“A partir de la perimenopausa no hem de pensar en l’exercici únicament com una manera de controlar el pes. Necessitem preservar múscul, mantenir la salut òssia i cardiovascular i conservar la nostra capacitat funcional per als pròxims anys. L’exercici aeròbic és important, però també ho és incorporar treball de força”, explica la Dra. Valdés.

L’especialista ja ha defensat anteriorment l’exercici regular —incloent-hi activitat aeròbica i de força—, juntament amb la dieta mediterrània, evitar el tabac i reduir el consum d’alcohol com a pilars de la cura durant aquesta etapa.

I la teràpia hormonal serveix per al dolor?

Aquí convé evitar missatges simplistes. Tot i que hi ha una relació entre la menopausa i les molèsties musculoesquelètiques, no hi ha prou evidència per recomanar teràpia hormonal específicament com a tractament general del dolor musculoesquelètic.

No obstant això, sí que hi ha un rerefons hormonal en els dolors musculoesquelètics: els estrògens exerceixen activitat antiinflamatòria, per la qual cosa, quan disminueixen, l’estat d’inflamació crònica de baix grau contribueix als dolors articulars i musculars. Un cop descartades altres causes i en dones seleccionades, el tractament hormonal pot contribuir a millorar aquests símptomes, si bé no és l’única solució.

“La teràpia hormonal pot ser una opció molt eficaç per a determinats símptomes de la menopausa en dones correctament seleccionades, però el tractament sempre s’ha d’individualitzar”, aclareix Valdés.

La decisió ha de partir d’una valoració global dels símptomes, antecedents, factors de risc, preferències i necessitats de cada dona. La mateixa OMS recorda que hi ha intervencions hormonals i no hormonals i recomana valorar les diferents alternatives d’acord amb la història clínica i les preferències individuals.