El municipi suporta un trànsit que no genera ni reté, però assumeix el risc d’accidents mortals. Quins instruments té l’ajuntament per respondre a un problema que escapa de la seva competència?
Fa cinc anys que van desaparèixer les barreres dels peatges a l’AP-7. El balanç per a Cambrils no és neutre: el tram que travessa el municipi s’ha convertit en un dels punts més perillosos de la província de Tarragona, amb un increment notable d’accidents mortals i ferits greus.
La gratuïtat ha multiplicat el volum de vehicles, especialment camions, fins a nivells que la infraestructura no estava dissenyada per absorbir. El resultat és una autopista saturada que travessa el terme municipal sense deixar-hi benefici econòmic ni activitat, però que sí que deixa un rastre de sinistralitat que afecta directament la percepció de seguretat dels veïns i usuaris.
Un trànsit que no es queda
L’AP-7 és, de totes les autopistes catalanes, la que ha registrat més volum de trànsit després de l’aixecament dels peatges. A Tarragona, els trams del Vendrell i de Cambrils concentren l’increment d’accidents amb morts o ferits greus més elevat.
Aquest flux no genera activitat econòmica local: els vehicles passen de llarg, sense aturar-se ni consumir. Cambrils no és origen ni destinació del trànsit, sinó un corredor.
El que sí que queda és el risc. La densitat de camions, la velocitat i la manca d’adaptació de la infraestructura han convertit el tram en un punt crític.
El cost invisible de la gratuïtat
L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, ha explicat que el seu municipi ha deixat d’ingressar 400.000 euros anuals en concepte de l’impost de béns immobles després de l’alliberament dels peatges. És un exemple concret del desequilibri: la gratuïtat beneficia els usuaris, però els municipis travessats perden ingressos i assumeixen externalitats.
Cambrils no disposa de dades públiques equivalents, però la lògica és la mateixa. El municipi suporta el pas d’una infraestructura estatal sense capacitat de decisió sobre el seu manteniment, la seva gestió o les mesures de seguretat.
Martínez també ha assenyalat que la nacional 340, que en teoria havia d’alleugerir-se amb l’aixecament dels peatges, continua col·lapsada al Vendrell. La promesa d’una redistribució del trànsit no s’ha complert.
Què pot fer un ajuntament?
La competència sobre l’AP-7 és estatal. Cambrils no pot modificar la infraestructura, limitar el trànsit ni imposar mesures de control més enllà dels seus accessos.
Però sí que pot reivindicar. La coordinació amb la Direcció General de Trànsit, la pressió política per a obres de millora i la visibilització del problema són instruments a l’abast de l’ajuntament.
L’alcalde del Vendrell ha reclamat replantejar el model per posar fi a la saturació i afrontar com fer el manteniment i les obres de millora. Ha dit que cal gestionar la circulació perquè els conductors no se sentin insegurs.
És una reivindicació que Cambrils podria fer seva. El tram que travessa el municipi no és només una qüestió de xifres: és una qüestió de seguretat percebuda i real.
El dilema del finançament
Els transportistes estan completament en contra que tornin els peatges. El president de la Federació d’Empresaris d’Autobusos de Catalunya (FEAT), Josep Lluís Aymat, ha valorat positivament els cinc anys sense peatge.
La tensió és evident: la gratuïtat beneficia el sector del transport, però deixa sense resoldre el problema del manteniment i la seguretat. Qui paga les obres de millora? Qui assumeix el cost de la sinistralitat?
L’AP-7 no és una carretera segura, segons Martínez. La ciutadania ho sent així. I els municipis travessats, com Cambrils, es troben atrapats entre un benefici col·lectiu —la gratuïtat— i un cost local —el risc—.
Una pregunta sense resposta fàcil
Cinc anys després de l’aixecament dels peatges, el balanç per a Cambrils és ambigu. La gratuïtat ha democratitzat l’ús de l’autopista, però ha generat un problema de capacitat i seguretat que afecta especialment els municipis travessats.
La pregunta cívica és clara: què pot fer un ajuntament quan el problema escapa de la seva competència? La resposta passa per la reivindicació política, la coordinació amb altres municipis afectats i la pressió per a solucions estructurals.
Mentre no arribin, Cambrils seguirà suportant un trànsit que no genera ni reté, però que sí que deixa un preu en sinistralitat i inseguretat.
- Et Recomanem -
