Dra. Gloria López Sobrino explica l’Asperger

Una neuròloga infantil alerta sobre els mites de l’asperger i destaca la importància d’un acompanyament clínic adequat i d’un entorn que respecti la seva manera de percebre i processar el món.

Madrid, 7 de gener de 2026.- A Espanya, les estimacions actuals suggereixen que al voltant de 450.000 persones es troben dins del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), una condició del neurodesenvolupament la prevalença de la qual se situa al voltant de l’1% de la població, segons les dades disponibles del Centre Espanyol sobre el Trastorn de l’Espectre de l’Autisme.

Dins d’aquest espectre ampli i heterogeni, el perfil tradicionalment conegut com a síndrome d’Asperger podria representar entre el 18% i el 27% dels casos, segons diferents estudis epidemiològics.

Malgrat la seva freqüència, persisteixen dubtes i concepcions errònies al voltant d’aquesta condició, que des del 2013, amb la publicació del DSM-5, va deixar de considerar-se un diagnòstic independent per integrar-se dins del Trastorn de l’Espectre Autista.

La Dra. Gloria López Sobrino, neuròloga infantil de l’equip del Dr. Oriol Franch, cap de Servei de Neurologia de l’Hospital Ruber Internacional, explica per què: “El terme asperger s’utilitza per descriure un perfil freqüent dins l’espectre autista, caracteritzat habitualment per l’absència de discapacitat intel·lectual, un desenvolupament del llenguatge formalment conservat, interessos molt intensos i una manera particular d’interpretar les normes socials implícites. Tanmateix, es tracta d’un continu, amb una gran variabilitat entre persones.”

Una manera particular de processar la informació

Segons l’especialista, l’asperger es caracteritza per un patró cognitiu singular. “El cervell prioritza certs estímuls i presenta més dificultat per integrar automàticament les convencions socials implícites, però pot mostrar una extraordinària capacitat per al detall, la lògica o la memòria”.

Aquestes diferències no impliquen menor gravetat. La doctora recorda que no es tracta d’un trastorn lleu, ja que moltes persones experimenten patiment significatiu derivat de la incomprensió, l’aïllament o la sobrecàrrega sensorial. “Necessiten un acompanyament clínic i educatiu adequat i un entorn que respecti la seva manera de percebre i processar el món”.

Mites i confusions freqüents

Un dels conceptes més estesos és la falsa idea que l’asperger implica absència d’empatia. La doctora ho desmenteix amb claredat: “Les persones amb asperger no manquen d’empatia. A vegades tenen dificultats per interpretar les emocions de manera immediata, però senten amb gran intensitat i profunditat”.

Una altra confusió freqüent és associar-lo exclusivament a capacitats excepcionals. “No totes les persones amb asperger tenen talents extraordinaris. Existeixen tants perfils com persones, i els estereotips distorsionen la realitat”, subratlla la Dra. López Sobrino.

L’especialista també indica que no tots els símptomes visibles s’expliquen per l’autisme. “L’ansietat i el TDAH són comorbiditats freqüents, i s’han d’avaluar de manera independent. El seu abordatge —que combina psicoeducació, ajustos de l’entorn i, en alguns casos, medicació— és clau per millorar la qualitat de vida”.

Les 7 claus per comprendre la síndrome d’Asperger

La Dra. Gloria López Sobrino resumeix els punts essencials per interpretar adequadament aquesta condició:

1. Forma part de l’espectre autista, sense discapacitat intel·lectual.
2. Les dificultats socials constitueixen el nucli del diagnòstic.
3. Posseeixen un estil cognitiu lògic, detallista i sistemàtic.
4. Mantenen interessos intensos i focalitzats en temes concrets.
5. La sensibilitat sensorial —a estímuls com sorolls o llums— és freqüent.
6. Requereixen suports individualitzats, no sobreprotecció.
7. El diagnòstic precoç afavoreix el benestar al llarg de tota la vida.

“L’objectiu no és canviar qui són, sinó acompanyar-los perquè puguin desenvolupar plenament el seu potencial en un món que sovint no està preparat per comprendre la seva manera de pensar i relacionar-se”, conclou la doctora.