El Museu d’Art i Història de Reus reobre amb una museografia renovada i amb més de 300 peces de figures referents

ACN Reus – El Museu d’Art i Història de Reus ha reobert aquest divendres després d’un any tancat per la reforma integral que costat de 2,2 milions d’euros. L’equipament compta amb una nova museografia i amb més de 300 peces, que mostren la història i el patrimoni cultural de la ciutat. Entre les col·leccions destaquen les obres dels genis com Marià Fortuny, Josep Tapiró o Antoni Gaudí. En especial, les peces del Fons Gaudí, donades per Domènec Sugrañes el 1933, que es van salvar de l’incendi del taller del mestre el 1936. En la inauguració, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha remarcat l’aposta del Ministeri per projectes com la Biblioteca Pública o la Necròpolis de Tarragona, que serveixin de “pol cultural” a l’àrea metropolitana.
El Museu de Reus es va inaugurar el 1961 i el següent any el van declarar “monument historicoartístic”. Fins als anys 90, no es va renovar l’equipament i des de llavors no s’havia fet cap reforma integral. “Avui reobrim un espai molt emblemàtic, es va decidir fer aquesta inversió per portar el museu al segle XXI”, ha afirmat l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. “Més de 300 peces, eclèctic, que expliquen la història de la ciutat des de la petjada de la pagesia, de la indústria, la capital del Sud de Catalunya al segle XIX”, ha comentat.

Per la seva banda, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha destacat que es tracta d’una nova etapa després d’una “reforma importantíssima, molt esperada”. “Els museus són una expressió del que som i d’una societat que canvia i evoluciona”, ha expressat en la seva intervenció. El titular de Cultura també ha remarcat que l’any passat els museus d’arreu de l’estat espanyol van assolir 2,8 milions de visitants. “Cada cop són més visitats i això és un símptoma de salut democràtica”, ha afegit.

Nova museografia

Amb la reforma integral, el museu estrena museografia, renova i adapta els espais a les necessitats actuals per convertir-lo en un equipament de referència. En concret, el nou projecte museogràfic proposa un recorregut més obert i accessible a través de cinc sales temàtiques, a més d’una sala de retaules, els quals articulen un relat sobre el passat de la ciutat i el seu paper en la història del país.

Així, el nou itinerari museogràfic arrenca amb un vídeo de benvinguda, continua amb la primera sala dedicada a la festa i celebració, on hi ha les figures folklòriques de la ciutat, que donen veu a un relat històric i social que explica la seva vinculació amb l’organització social de l’antic règim. Seguidament, la segona sala, que rep el títol ‘La capital del sud’, s’endinsa en el període històric dels segles XVIII i XIX, que és quan es configura la ciutat contemporània.

En aquest espai s’explica l’evolució del municipi des de l’àmbit social, urbanístic, econòmic, polític i cultural i amb el qual es posarà en relleu una societat polaritzada pel conflicte que es va produir fruit del xoc d’una societat, la preindustrial, que desapareix i la nova organització social que va generar la nova economia industrial.

La tercera sala està dedicada al camp i a la ciutat, amb objectes voluminosos, que basant-se en la configuració agrícola del territori d’influència de Reus als segles XVIII i XIX, posa en relleu la relació simbiòtica entre la ciutat i el camp.

Peces de Gaudí

Pel que a la quarta sala, ‘Geni i creació’, s’hi exposen les obres dels artistes reusencs del segle XVIII i XIX. Entre ells destaquen Marià Fortuny, Josep Tapiró o Baldomer Galofre, Antoni Gaudí i Hortensi Güell. De fet, en aquest espai, s’hi mostra el conjunt de peces del Fons Gaudí, format per set dibuixos, quatre apunts, una fotografia, un carnet d’expositor i una llibreta de notes. Aquestes peces són una donació de Domènec Sugrañes feta el 1933, després de la mort de l’arquitecte reusenc el 1926.

Sugrañes, col·laborador del mestre i successor en la direcció de les obres de la Sagrada Família, va seleccionar diversos objectes de l’arxiu i els va dipositar al Museu Municipal de Reus. Així, els va salvar de l’incendi del taller de Gaudí el juliol de 1936.”Aquest és el fet diferencial, tenim patrimoni escrit amb documents que la resta de ciutats no tenen”, ha assenyalat l’alcaldessa.

Finalment, a la primera planta també hi ha la sala dels retaules, dues col·leccions d’art, una primera a partir de la protecció del patrimoni en un període de guerra, com va ser la Guerra Civil, durant la qual el Museu va esdevenir el lloc de refugi de les obres del renaixement i del barroc de bona part del rere país, i una segona, com la col·lecció d’art gòtic d’Antoni Pedrol Rius. També, s’ha creat una sala dedicada al patrimoni en perill, amb l’obra artística anterior al segle XVIII i una altra on s’exposa la col·lecció donada a la ciutat pel reusenc Antoni Pedrol Rius.

La reforma costa 2,2 MEUR

La reforma del Museu de Reus ha costat 2.291.911,78 euros (IVA inclòs). El Ministeri de Cultura n’ha finançat 2.000.000 d’euros i la resta l’Ajuntament de Reus. Està previst una tercera fase, en la qual s’enllestiran aspectes menors de la instal·lació. “El museu que avui inaugurem no és un punt final, és una etapa més d’un projecte viu que continuarà amb més millores en els pròxims anys”, ha assegurat el director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Joaquim Borràs.