El total de vagues cau un 14%, però els treballadors mobilitzats es dupliquen a Catalunya durant el 2025

ACN Barcelona – L’any 2025 es van organitzar 126 vagues a Catalunya, un 14% menys que el 2024, però amb el doble de treballadors mobilitzats, dels 25.300 als 52.438 (+107%), segons l’informe de l’Observatori del Treball i Model Productiu. Les jornades pèrdues també es van gairebé duplicar durant l’exercici fins a les 137.088 (+96%). En la mateixa línia, es van perdre 1,09 milions d’hores de treball per mobilitzacions (+97%). Per contra, es va reduir el temps per vaga dedicat per persona. Cada empleat va deixar de treballar unes 21 hores de mitjana per vagues, un 9% menys que el 2024. Per demarcacions, Tarragona va registrar un 43% menys de vagues, seguida de Girona (-39%), Lleida (-27%) i Barcelona (-13%).
Per activitat econòmica, el sector metal·lúrgic lidera el nombre d’hores perdudes amb 525.952 després de tres vagues amb 32.836 mobilitzats. El sector del metall va protagonitzar diverses vagues amb molt seguiment a la tardor del 2025 en plena negociació del conveni sectorial. D’altra banda, el sector que més aturades va fer va ser el dels vehicles de motor amb 17 vagues.

L’any passat, a les comarques de Barcelona es van organitzar 115 vagues, a les de Tarragona 12 i a les de Girona i Lleida 11. En total, es van perdre 131.481 jornades a la demarcació de Barcelona, 4.069 a la de Tarragona, 1.152 a la de Girona, i 386 a la de Lleida.

La majoria d’aturades laborals es van organitzar per una reivindicació d’un canvi en el sistema de treball, 28 aturades, seguit de les 19 per un conflicte derivat del procés de negociació i també a causa d’un accident laboral, seguretat o higiene.

El 2025, es van posar fi a 100 vagues, de les quals 76 eren per la finalització del temps fixat en la convocatòria i 19 per una negociació directa entre les parts. De les aturades finalitzades, tres van arribar a un acord i 78 van acabar sense acord.

L’informe s’ha elaborat a partir de dades facilitades pel Departament d’Empresa i Treball i pel ministeri de Treball i Economia Social.