Els treballs de prospecció de la possible fossa del camp de concentració franquista de Reus començaran el 31 de març

ACN Reus – Els treballs de prospecció geofísica per intentar localitzar la possible fossa del camp de concentració franquista al carrer Jacint Barrau (anteriorment conegut com a fossa Pich Aguilera) a Reus arrencaran el 31 de març i s’allargaran fins al 2 d’abril. En aquest punt, hi podria haver inhumades les restes de desenes de víctimes de la repressió franquista. La intervenció consistirà en una prospecció amb georadar i no suposarà cap afectació de les possibles restes que, segons la informació disponible, es troben al subsol de la zona. Si es confirma la localització del pou, amb les tasques de processament i anàlisi de les dades obtingudes, Justícia valorarà programar-hi una intervenció arqueològica per comprovar si hi ha restes humanes.
Amb aquesta actuació, el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, donarà compliment al compromís adquirit amb l’Ajuntament de Reus d’executar els treballs de localització del pou sempre que n’hi hagi indicis documentals clars de l’existència. El desembre passat, el consistori va presentar els resultats d’una recerca documental que confirma l’existència d’un pou a la zona i planteja dues possibles hipòtesis d’ubicació. La prospecció geofísica es durà a terme sobre aquests dos punts concrets.

La possible fossa del pou de Pich i Aguilera

El 2001, Antoni Batlle i Mas, veí de Reus, va deixar constància de l’existència d’una possible fossa comuna en un pou situat entre l’antiga Escola del Treball i la fàbrica de teixits Pich i Aguilera, darrere de l’antic Hospital de Sant Joan, al carrer Jacint Barrau. Segons el seu testimoni, l’any 1951 un parent seu va baixar al pou per fer-hi treballs de comprovació de l’estat freàtic i hi va descobrir un amuntegament de desenes de cossos. Davant d’aquests fets, les autoritats de la fàbrica haurien ordenat tapiar el pou.

La hipòtesi més plausible és que els cossos que hi podria haver al pou corresponguin a víctimes de la repressió franquista a Reus durant els primers mesos de la postguerra. Les tropes franquistes van entrar a la ciutat el 15 de gener de 1939, a les acaballes de la Guerra Civil, en el marc de l’ofensiva final sobre Catalunya. Les noves autoritats van iniciar un procés repressiu que va culminar amb la instal·lació d’un camp de concentració de presoners de guerra a l’edifici de l’Escola del Treball i a dos pavellons contigus.

Alguns dels presoners hi haurien mort a causa dels maltractaments i les dures condicions de reclusió, i haurien estat abocats al pou. La possible fossa es troba documentada al Mapa de Fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista, publicat en línia al Banc de la Memòria Democràtica.