L’arquebisbe de Tarragona diu que l’Església “ha d’acceptar que estem en democràcia” i no pot fer “política partidista”

ACN Tarragona – L’arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan Planellas, afirma que l’Església “ha d’acceptar i veure que estem en un país democràtic” i que “no ha d’interferir-hi”. En una entrevista a l’ACN, Planellas defensa que els bisbes catalans formin part de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i que ell s’hi sent “pròxim”. L’últim any ha matisat diverses declaracions del president de la CEE, Luis Argüello, advertint-lo que no poden fer “política partidista”. En un altre ordre, l’arquebisbe avisa que les “retallades” d’Europa i els Estats Units a les ONG del Tercer Món comportaran un augment de la immigració i adverteix que, que si es “polaritza” aquest debat, “es pot acabar en el desastre”.
Aquest any el president de la Conferència Episcopal Tarraconense ha recriminat en diverses ocasions a l’arquebisbe de Valladolid, Luis Argüello, per declaracions que han contrariat els bisbes catalans. La darrera setmana, a causa d’unes declaracions d’Argüello a ‘La Vanguardia’ on demanava una qüestió de confiança, una moció de censura o anar a eleccions tenint en compte la situació de bloqueig polític a l’estat espanyol.

Planellas diu que tenen una bona relació personal, amb el president de la CEE, que “l’aprecia molt”. Ara bé, l’arquebisbe de Tarragona li recorda que l’Església no pot fer “política partidista”. “Hem de ser molt curosos en determinar la democràcia cap a una banda o cap a l’altra”, explica. “L’Església ha d’acceptar i ha de veure que estem en un país democràtic i que no ha d’interferir en tota aquesta situació [política]. Ha de ser molt respectuosa amb l’ordenament jurídic, civil i amb tot el que comporta”, insisteix a l’ACN.

El president dels bisbes catalans defensa que aquests han de formar part de la Conferència Episcopal Espanyola, tot i aquestes divergències. “Jo m’hi sento molt pròxim”, subratlla Planellas. “Hi ha molts avantatges en molts aspectes, la Conferència Episcopal Espanyola és un potencial únic per poder incidir en moltes coses”, indica. “Hi ha maneres de veure i tarannàs diversos, però amb les grans qüestions que afecten el concepte de persona humana i de fer present l’Evangeli, estem absolutament d’acord”, subratlla. Una d’aquestes és la immigració, assegura.

Evitar “polaritzar” el debat de la immigració

L’arquebisbe ha lamentat el desallotjament de 400 persones immigrants de l’institut B9 de Badalona. També que un grup d’una cinquantena de veïns bloquegessin diumenge l’entrada a una parròquia on havien de pernoctar els desallotjats. “Ens hem tornat bojos?”, exclama mentre convida a la ciutadania a preguntar-se “per què emigra tanta gent”. “És per una situació molt precària que tenen als seus països”, exclama.

Planellas creu que cal “regular positivament” la immigració, però avisa que si es “polaritza” aquest debat “es pot acabar en el desastre”. El religiós és partidari d’abordar-ho des dels països d’origen, però insisteix de les conseqüències de les “retallades” d’Europa i els Estats Units a les ONG que treballen al Tercer Món. Creu que comportarà un “augment” de la migració.

Preguntat pels postulats de l’extrema dreta al voltant de la immigració, el president dels bisbes catalans diu que “costa molt acceptar que la realitat és molt plural”. I demana “diàleg” i “molta trobada” per evitar la “polarització”. Considera que els partits d’ultradreta volen un “cercle tancat”. “Estem tornant a un punt de decennis passats, a una mentalitat molt medieval”, lamenta. Planellas afirma que “necessitem” les persones immigrants perquè hi ha “baixa natalitat” i els “treballs més precaris” els duen a terme aquestes persones.

L’habitatge, “un problema de país”

L’arquebisbe de Tarragona ha afirmat que l’accés a l’habitatge és “un problema de país” que el Govern i les “institucions” han d’abordar “seriosament”. Explica que l’Església catalana està “tenint converses” amb l’administració pública per fer front a aquesta qüestió. Planellas comenta que les diòcesis tenen habitatges i solars que es podrien “plantejar” com a habitatge social. Però adverteix que “si es vol solucionar, es requereix una dècada amb un gran acord de país”.