L’economia submergida ronda el 15% del PIB: “He treballat explotada, amb promeses de contracte que no es complien”

ACN Barcelona – L’economia submergida tant a Espanya com a Catalunya ronda el 15% del PIB, segons estudis que fan servir com a referència un informe del Parlament Europeu que situa la mitjana de la UE en el 17,3%. La regularització d’immigrants que ha posat en marxa el govern espanyol ha donat expectatives de millora en la situació laboral al col·lectiu. “He treballat explotada, amb promeses de contracte que després no es complien”, explica la Mari a l’ACN. Els sindicats UGT i CCOO animen els qui vegin la seva situació regularitzada a denunciar els empresaris que segueixin donant feina sense contracte. A més, criden al “compromís de les empreses” per evitar l’economia submergida ara que milers de nouvinguts tindran el permís de residència i treball.

En concret, i a les portes del Primer de Maig, el secretari de Política Sindical de la UGT a Catalunya, Òscar Riu, explica que el seu sindicat fa una crida als treballadors que “segurament canviaran de feina” amb la regularització per denunciar si veuen que “el seu exempresari continua contractant de forma irregular”. Segons ell, s’ha de perseguir a qui no compleixi i esperen que els treballadors que a partir d’ara tindran drets laborals “ajudin els qui no en tenen”. Una cosa que també, expressa, ha d’anar acompanyada de més recursos i més inspecció tant de Treball com d’Hisenda per evitar el frau. “És molt necessari un canvi de mentalitat de molta part dels empresaris”, rebla.

Pel que fa a CCOO, expliquen que el sindicat dona les eines perquè els treballadors puguin saber els seus drets i els acompanyen si volen denunciar en cas d’estar en una situació “d’explotació”.

Passar del 15% al 12% d’economia submergida d’ara fins al 2040

No es disposa de dades oficials sobre el pes de l’economia submergida, per la naturalesa de l’activitat, però sí que hi ha diverses estimacions sobre la base d’informes i estudis. Un dels més citats és un del Parlament Europeu del 2022, que fixa el volum de l’economia informal a Espanya en un 15,8% del PIB, un pes que ha anat a la baixa progressivament en les últimes dues dècades des del 22,2% que s’estima per al 2003. La xifra està lleugerament per sota de la mitjana de la UE, calculada en el 17,3% l’any 2022, i també de l’OCDE (16%).

Sobre la base del 15,8% de l’informe europarlamentari, el govern espanyol es posa l’objectiu de rebaixar el nivell fins al 15% l’any 2030, i continuar-lo davallant fins al 12% el 2040 i el 10% el 2050. Són projeccions de l’Oficina Nacional de Prospectiva i Estratègia de l’executiu espanyol, que fixa les fites per arribar a “convergir amb els països més avançats de la UE” en els pròxims anys.

Les cures, la restauració i la neteja a les llars, els sectors més afectats

La regularització de migrants que ha posat en marxa la Moncloa podria ajudar a rebaixar les xifres. “Esperem que hi hagi un canvi en positiu, que aflori l’economia submergida en aquells sectors que estan més precaritzats i amb més treballadors d’origen migrant”, afirma a l’ACN la secretària de Barcelona i Immigracions de Comissions Obreres (CCOO) a Catalunya, Liliana Reyes. En la mateixa línia, Òscar Riu, d’UGT, creu que les persones que vegin legalitzada la seva situació “de cop i volta guanyaran drets, se’ls aplicarà un conveni sectorial, cotitzaran per les seves pensions i per l’atur, i podran rebre formació ocupacional i formació contínua”.

Els dos sindicats assenyalen com a sectors més afectats per l’economia submergida les cures, la restauració o la neteja a les llars. El responsable de Mercat de Treball i Economia de CCOO, Albert Ferrer, explica que s’estima que “un 40% de les persones que treballen en l’àmbit de les cures ho fan de manera no regulada”. Tenint en compte, segons ell, que unes 90.000 persones treballen en cures, “tenim aquí unes 40.000 persones que potencialment podrien regularitzar-se només en aquest sector”.

Una d’elles podria ser la Mari, d’Hondures, que aquesta setmana portava sis hores de cua a un Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) de Barcelona per presentar el certificat de vulnerabilitat, un dels requisits per obtenir la regularització, quan va atendre l’ACN a quarts d’una de la tarda. Per al tràmit va haver d’obtenir cita al mateix lloc havent de dormir al ras per obtenir el número. Espera la regularització per poder treballar “legalment, amb tots els drets”.

Va arribar a Espanya el 2018, i des d’aleshores ha treballat en l’economia informal. “Et conformes amb el que t’ofereixen i no pots reclamar drets, és el que hi ha, ho agafes o ho deixes”, explica. Ha patit, diu, “molt males condicions i mals tractes” però assegura que “ha valgut la pena” perquè finalment els estan regularitzant. La Mari comenta que ja té ganes de tenir la documentació en regla per poder llançar el seu currículum “on vulgui” sense pors.

També a la cua, en John David, un colombià de 21 anys que també va fer nit per obtenir la cita prèvia, ha treballat sobretot en la construcció, i també a l’hostaleria com a cambrer, en feines totes irregulars i per temporades. Segons ell, li canviarà “molt” la vida per poder tenir una millor situació econòmica i tenir accés a “una cosa tan senzilla com llogar un pis”, cosa que ara no pot fer. “Si ens posem malalts, no tenim cap assegurança mèdica que ens cobreixi, si tenim cap emergència, tampoc, tot corre a compte nostre”, diu. L’Ali, del Pakistan, ha treballat sempre sense contracte, i de fet actualment no té feina. Informalment, ha anat fent feina des de fa quatre anys va arribar a Barcelona. Diu que ha pogut sobreviure sense papers “sense massa problemes”, treballant habitualment en supermercats i magatzems.

Catalunya, per sota de la mitjana estatal

A escala catalana, són poques les estimacions de dades de l’economia informal, i una és un estudi de la Universitat de Múrcia del 2024, que agafa com a referència estatal el 15,8% que situa el Parlament Europeu i fa una estimació a escala autonòmica. Així, situa la xifra catalana en el 14,4% del PIB el 2022, un percentatge que ha anat a la baixa des del 19% del 2004. Catalunya és, segons aquesta font, la tercera comunitat autònoma amb menys economia submergida, i afegeix que en la línia de la resta de la UE, les regions més desenvolupades són les que es dona el fenomen en grau més baix.

Un altre estudi, del ‘think tank’ Centre d’Investigació en Economia i Política (CEPR) del març del 2025, i citat pel sindicat de tècnics d’Hisenda (Gestha), eleva la taxa a l’Estat al 24% del PIB i situa així Espanya com a tercer país amb més economia submergida d’una vintena de països de la UE analitzats, només per sota de Grècia i Itàlia. De fet, Gestha va calcular l’any passat que el volum que circula sense passar pel sistema a Espanya està entre els 235.000 i els 240.000 milions d’euros.

També amb dades territorialitzades, una enquesta del portal Infojobs de novembre del 2025  reflecteix que el 26% de la població espanyola estaria disposada a cobrar part o la totalitat del seu sou sense declarar, i afegeix que la predisposició de Catalunya i el País Valencià és la més alta de l’Estat. A més, concreta que un de cada deu ciutadans espanyols admet haver-ho fet en els últims dos anys.