Les concessions dels busos interurbans es prorrogaran sis anys més amb la condició de descarbonitzar la flota

ACN Barcelona – La Generalitat ha decidit prorrogar fins a un màxim de sis anys les concessions dels serveis de busos interurbans, que expiraven el 2028, condicionant-les a la descarbonització de les flotes i a la millora del servei. Mitjançant un decret llei, el Govern obligarà les empreses concessionàries a presentar en un termini de tres mesos un projecte amb els seus plans de renovació, com a requisit per mantenir l’explotació. En paral·lel, el Consell Executiu ha aprovat un pla de xoc de 21 milions d’euros per reforçar la xarxa de bus interurbà davant l’augment de la demanda. Pactat amb els Comuns, el programa preveu un creixement de places d’entorn del 12% anual i millorar la capacitat de les línies amb més saturació.
El model actual de busos interurbans a Catalunya es basa en concessions adjudicades fa dècades, majoritàriament prorrogades a través d’un decret del 2003 que permet allargar els contractes a canvi d’inversions i millores del servei. Aquest sistema arriba ara a un punt clau, ja que la majoria d’aquestes concessions vencen el 2028 després d’haver estat prorrogades diverses vegades.

En aquest context, el Govern ha descartat obrir de cop un nou concurs global i ha optat per una pròrroga condicionada a la millora de les flotes. Segons fonts de l’executiu, aquesta decisió respon a la “necessitat urgent” de complir amb els objectius de reducció d’emissions. Així, el departament de Territori creu que si totes les línies sortissin a concurs en dos anys, tal com estava previst, la flota no es renovaria a temps.

Així, el calendari fixat ara marca que les empreses tenen tres mesos des de l’aprovació (aquesta setmana) del decret per presentar els seus projectes, i la Generalitat en té tres més per revisar les seves propostes. Si aquestes compleixen els requisits, els plans haurien d’estar en marxa abans d’acabar l’any. Si no, les línies sortiran a concurs.

Tot i que l’executiu confia que les empreses es presentin a la renovació de les concessions, manté oberta la porta a revisar casos concrets i a estudiar possibles canvis en la gestió de determinades línies, en coordinació amb altres administracions com l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que vol gestionar algunes línies. També ha confirmat que algunes rutes específiques, com la de Manresa-Barcelona, sortiran a concurs per les seves particularitats.

Què demana la Generalitat?

El model de renovació de les concessions fixa com a objectiu que el 75% de la flota estigui descarbonitzada l’1 de gener de 2029, fet que implicarà uns 1.425 autobusos funcionin amb tecnologies netes. Així mateix, el decret també incorpora millores operatives, com la implantació de sistemes d’informació en temps real perquè els usuaris coneguin la ubicació dels autobusos i el temps d’espera.

La inversió associada a aquesta transformació s’estima en uns 762 milions d’euros, que aniran a càrrec de les empreses operadores a canvi de l’amortització dins dels nous terminis de concessió. Actualment, dels 1.597 vehicles en servei, només 25 són elèctrics, un 1,6% del total.

El Govern emmarca aquestes mesures en un context d’augment sostingut de la demanda, amb 90 milions de passatgers el 2025 i la previsió de superar els 100 milions enguany. L’increment de població i els nous patrons de mobilitat han tensionat el sistema, especialment en els accessos a centres de treball, educatius i sanitaris, així com en entorns rurals amb menys cobertura.

Pla de xoc

D’altra banda, el pla de 21 milions d’euros pactat amb els Comuns preveu un ampli reforç de les connexions arreu del territori, amb actuacions destacades a totes les demarcacions.

A Lleida, les mesures se centren en l’enfortiment de corredors com els de la Granja d’Escarp–Alcarràs–Lleida o Guissona–Lleida, així com en l’ampliació dels serveis Exprés i la implantació de transport a la demanda en zones rurals. També es posa el focus en garantir l’accés als centres educatius i en millorar connexions estratègiques com Lleida–Girona o l’Alt Urgell amb Barcelona.

A Tarragona, Girona i Barcelona, les actuacions inclouen tant la millora de línies existents com l’impuls de nous corredors i connexions amb capitals i serveis clau. Destaquen els reforços entre Reus i Tarragona, les Terres de l’Ebre amb Barcelona, o Gandesa amb la capital catalana, així com millores a Girona en eixos com Lloret–Girona o Roses–Figueres.

A l’àmbit metropolità de Barcelona, el pla aposta per reforçar les connexions amb diverses comarques, millorar l’accés a centres sanitaris i educatius —incloent la UAB— i potenciar corredors transversals com el de la Cerdanya, el Berguedà i el Bages, amb l’objectiu de respondre a la demanda creixent.