Pep Garrido estrena l’adaptació al cinema del clàssic de literatura juvenil de Núria Albó ‘Tanit’ al D’A Film Festival

ACN Barcelona – El director Pep Garrido estrena aquest diumenge la pel·lícula ‘Tanit’ al D’A Film Festival. Produïda per Atiende Films i DACSA Produccions, és una adaptació al cinema d’una de les novel·les juvenils més cèlebres de la literatura catalana, el relat homònim de Núria Albó, premi Vaixell de Vapor el 1984. El film se centra en la relació d’amistat i d’aprenentatge mutu entre una nena i una àvia que viu aïllada al bosc i tothom pren per bruixa. El film, però, va més enllà que el llibre i aborda el tabú del dol perinatal. El repartiment compta amb el debut de Dolça Salvans i amb Isabel Rocatti, Sara Espígul i Sergio Caballero. “Fer cinema d’autor per públic familiar és anar a contracorrent”, assegura Garrido en una entrevista amb l’ACN.
Garrido indica que la màxima preocupació de l’equip amb aquesta adaptació és que la pel·lícula tingui tant “sentit” com en tenia el llibre. Amb tot, constata que l’adaptació ha estat “bonica” i que hi ha aspectes del llibre, com la relació entre les dues protagonistes, que seran iguals que al llibre i d’altres que s’han actualitzat perquè tinguin sentit l’any 2026.

Es manté la trobada entre l’àvia Perona, a qui tothom pren per bruixa, amb la Tanit. Totes dues coincideixen en un moment molt difícil de la seva vida. “En el cas de la Tanit perquè la seva mare està embarassada de risc i ha de guardar respòs. La Perona s’està fent vella i aviat no podrà seguir vivint al bosc sola, com ella vol viure”, recorda el director.

Així, doncs, la pel·lícula posa al centre la relació d’amistat, aprenentatge i transferència entre els dos personatges i com la nena es convertirà en una aprenenta de bruixa.

L’adaptació al cinema, però, aborda amb més profunditat el dol perinatal, amb la mort de l’infant que espera la mare de la nena. “D’uns anys ençà, tant des del punt de vista social com des del punt de vista clínic o mèdic, això s’està abordant, perquè clar, si no passen aquestes coses estranyíssimes, que és que hi ha moltíssimes famílies que travessen per situacions d’aquest tipus en silenci, com si fos una vergonya o com si fos una excepció”, lamenta Garrido a l’ACN.  Si bé el dol perinatal no és la qüestió central de la pel·lícula, plantejar-ho permetrà parlar-ne entre els infantis i els seus pares.

Garrido, que amb aquest film s’estrena en la direcció d’una producció de cinema familiar, defensa que encara que la pel·lícula estigui destinada a un públic familiar “no vol dir necessàriament els infantilitzi”. “Considerem que amb infants i joves s’ha de poder parlar també de les coses tristes i difícils de la vida i que l’art ha de servir per això”, argumenta.

En aquest sentit, el film planteja seqüències que “no són fàcils” pel dolor que transmeten. Pel director, però, l’abordatge que es fa del tema és prou lluminós “per no convertir-ho tot en drama i en negror”.

Pel també guionista aquest tarannà pot complicar la distribució del film. Segons relata, sembla que al mercat “tot s’hagi de posar molt fàcil i que les pel·lícules per a nens i nenes i els continguts per públic familiar no hagin de plantejar cap mena de dificultat, però clar, nosaltres no estem aquí”. “A nosaltres això ens sembla que justament és tractar els nens i nenes de rucs. El cinema per a públic familiar ha de poder també parlar de coses gruixudes”, reclama. Conscient que el mercat cinematogràfic familiar està molt “monopolitzat” per productes nord-americans i “una determinada manera de fer cinema”, Garrido constatar que “fer cinema d’autor pel públic familiar és anar a contracorrent”.

També lamenta la dificultat per distribuir pel·lícules parlades en català. “Encara que sembli que vivim un bon moment des del punt de vista del cinema parlat en català, quan et poses a produir pel·lícules parlades en català et trobes amb moltíssimes dificultats”, diu.

La descoberta i debut de Dolça Salvans

L’estrena de ‘Tanit’ suposa el debut al cinema de la jove Dolça Salvans, una nena de Viladrau, escollida entre 300 persones del Montseny per liderar el personatge protagonista del film. “És una troballa, és de les coses més valuoses d’aquesta pel·lícula.”, afirma el director. Segons explica, l’actriu aporta una sensibilitat “única” al personatge perquè s’oblida de la càmera. 

A més a més, la jove viu en una masia al bosc. Per això, la seva connexió natural amb el bosc i una personalitat única van convertir-la en una revelació immediata per a l’equip del film.

El rodatge

El film es va rodar al Montseny i va ser entre “bonic” i “molt dur”. Garrido relata que el rodatge es va haver de fer en tres parts.  Com que és una pel·lícula estacional, que succeeix en diverses estacions de l’any, es va haver de gravar en tres temps.

Una primera part es va enregistrar al maig, aprofitant l’esquilada de les ovelles, una gran part a l’estiu i un tram a la tardor. Gravar a ple estiu a la muntanya va ser complicat per la calor i la intensitat de la llum. “Ha sigut un rodatge apassionant, però prou llarg i prou singular”, celebra.

Estrena al D’A

La pel·lícula tindrà la seva estrena mundial al D’A Film Festival Barcelona dins la secció oficial ‘Talents’, on és l’únic llargmetratge de ficció de producció espanyola. Es podrà veure al CCCB a les 17 h i el 29 de març a les 18 h als Cinemes Aribau.

Després de passar per diferents festivals catalans i internacionals, arribarà al cinema “abans o després de l’estiu”. Posteriorment, també s’oferirà a 3Cat.  

L’argument

Al bell mig del Montseny, la petita Tanit campa per on vol perquè no hi té més remei: un embaràs de risc obliga la seva mare a fer repòs. Un dia, mentre busca el seu gos Xuc pel bosc, la Tanit topa amb l’àvia Perona, una vella que viu aïllada al bosc i a qui tothom pren per bruixa. La Tanit s’iniciarà en els secrets del bosc amb ella, però la salut de l’àvia empitjora per moments fent perillar la seva salvatge forma de vida.

La banda sonora del film està composta per Clara Peya.

‘Tanit’ és una coproducció entre el País Valencià i Catalunya. Els productors executius de TANIT són el Xesc Cabot des d’Atiende Films (Barcelona) i el Xavier Crespo des de DACSA Produccions (València). El projecte ha comptat amb el suport de l’ICEC, l’IVC, 3Cat i Àpunt.